El col·lectiu es dissol

La notícia es breu: el Col·lectiu Primal es dissol; es desfà motivat per l'incompliment dels reptes.
Després de deu mesos es considera que no hi ha hagut increment de membres del col·lectiu, i també que descomptant uns pocs casos singulars, no s'ha aconseguit la participació ciutadana esperada. Es considera, idò, que la proposta, avui, no te raó de ser.
Laborar en el desig de convertir part de les queixes en reclams a les institucions que poden solucionar el motiu de la queixa, retorna a la fase d'utopia: potser un dia serà... La perspectiva del temps ens evidencia que la proposta no ha anat bé.
El debat entre els membres del col·lectiu va resultar llarg i una mica revescós. De tot d'una la temptació d'alguna de les persones va ser cercar culpables externs: que si la gent en general es poc participativa, que si el membres del consistori, definint-se progressistes, ni cerquen ni els agrada la participació ciutadana, que si els joves passen de tot, que si la cultureta local solament es banya amb el que ella fa...
Però també varen sortir altres veus discordants amb aquesta. Un va assenyalar que les culpes sempre són internes i que si ho hi ha respostes es millor cercar els motius en la programació (la culpa sempre serà del comunicador, del cap, del mestre, de qui dirigeix...)
Tal vegada els temes plantejats no han arribat a la fibra del lector; o no eren de l'interès general... Hi ha discrepàncies, ni entre nosaltres som capaços de sintetitzar, de forma consensuada, els possibles motius.
En altres aspectes si que es mostra total acord:
Cap ni un dels que intervenen en la conversa vol assumir el rol de defensor de causes perdudes ni de vell Capitan Trueno. Tots disposem de recursos i es sentim plens per defensar, si cal, els nostres interessos o de denunciar el que es pugui considerar injust.
Així mateix, en diferent grau, tots reconeixem el que de positiu ha pogut aportar l'experiència. Tant pel que fa referència a la finalitat, com en el moment de dissenyar el procés, en el seguiment dels casos tractats, o per la comunicació establerta entre els diversos components.
L'asèpsia, la neutralitat no existeix, tot conforma i fa (o desfà). Per això i comptant amb la manca de resultats, es considera positiva l'experiència i es dona per bo el temps que s'hi ha dedicat.
D'altra banda es donen per perduts, i tancats, els temes pendents de resposta. Que cada un assumeixi les seves responsabilitats i s'entengui amb la seva consciència.
Tancam la barraqueta, si, però no ens sentim gens escalivats; es ben viu el desig de participar en propostes obertes i transparents que afectin la millora del viure local.

Desavinença

D'entrada l'havíem titulat "Per llogar-hi cadiretes!", més directe i potser escaient, però menys respectuós
Malgrat el canvi de títol, la situació pot resultar entretinguda, fins i tot, potser, divertida...fins que penses que tot te un sentit i tot te un cost. Llavors el rictus de la mitja rialla agafa rigidesa i es converteix en una expressió de desconcert i àdhuc de ràbia.

Els fets
De passada ja ho havíem comentat, tot neix al constatar que les "jardineres" d'Acciona, quan et transporten (o transportaven?) des de l'avió a l'aeroport, per un altaveu interior donen indicacions en vàries llengües però no amb la nostra.
Conscients de que una cosa es queixar-se i l'altre reclamar, vàrem optar per fer una reclamació formal.
Després de visitar varies finestretes i esperes varem aconseguir fer un escrit que no era altra cosa que una reclamació a la Direcció General de Consum del Govern Balear.
Dies després Acciona, mitjançant carta certificada, contesta fent-ne acús de rebut i dient que "la proposta serà transmesa a la direcció".
Passats uns dies rebem una altra carta certificada; aquesta vegada de la Direcció General de Consum.
Ve a dir que el 30/03 (10 dies després de la reclamació) acusen rebut de la reclamació formulada contra Spanair (??) i que ens donen quinze dies per presentar medis de prova complementaris (papers, vaja!) o, altrament, es continuarà la tramitació amb la documentació que ja tenen (la reclamació).
I tot, escrit en llengua castellana!
Es quan somrius i poses el paper en el caramull de papers, a l'arxiu del "mort/no tocar".
I quan li dones una volta i ho comentes amb el col·lectiu es quan te n'adones de:
a.- De quina manera es burocratitza la vida!. Crear i fer córrer papers inútils segurament proporciona un bon nombre de llocs de feina, però a quin cost!. Cost que es reparteix entre tots!
b.- Quina manca de coherència interna!. Quin despropòsit!. Sort que governen els qui diuen que estimen la nostra llengua que si no... Quins bergants!
Sort que anam a millor!. Sempre anam a millor!. Si ho comparam amb la situació que hi havia fa quaranta anys...de cada dia hi ha més gent que estudia la llengua catalana; i els que en saben, en saben molt més. S'ha incrementat, i molt, l'aptitud. Però, com ja passava abans, el que fot és l'actitud, la sensibilitat i la voluntat en el fer més generalitzada.
Certament ens agradaria una altra realitat per aquesta, la nostra llengua, que és molt més que un simple vehicle o eina de comunicació

Acciona contesta

En data 19/04 varem rebre, per correu certificat, la contesta d'Acciona a la nostra proposta de que la informació que es dona en les "pasteres", al llarg del trajecte que va des de l'avió a l'aeroport, també s'hi inclogués la llengua catalana. Reclamació presentada el 20 de març.
A dir ver no diu gaire cosa: " La seva proposta serà transmesa a la direcció", signada per Antonio Tirados. Però, si mes no, en la resposta de cortesia concreten un acús de rebut.

Això ens recorda la relació de propostes fetes a l'Ajuntament que resten pendents de resposta (en paraules o fets). Si no ens erram són les següents:

22/06/2009.- Instància. Tema. Es demana que el camí núm. 166 del catàleg municipal segueixi essent public (Hi ha un veí que vol que el trosset de la seva quarterada sigui privat)

17/08/2009.- Incidència manteniment tel. 2009/1263.- Tema. Rectificació d'una millora d'asfaltatge en el carrer Rector Pasqual que produeix embassament d'aigua

05/10/2009.- Incidència manteniment tel. 2009/1544.- Tema: Revisió dels processos administratius quan es demana un certificat a l'Ajuntament. Fa referència tant pel cost com pel temps d'espera, que es consideren abusius.

05/10/2009.- Incidència manteniment tel. 2009/1543.- Tema. Tapar amb asfalt els clots del camí municipal entre ses Sitges i els Horts de Balafi (Es va demanar després d'observar com, un veí, pel seu compte i mitjans hi feia feixines lluny de la seva propietat)

14/01/2010.- Incidència manteniment tel. 2010/67.- Tema: Demanda d'ampliació de la pàgina web. Es considera que també s'haurien de poder assenyalar motius de satisfacció

14/01/2010.- Incidència manteniment tel. 2010/68.- Tema: Es suggereix el canvi de denominació "provincia" i "Balears" per Comunitat autònoma i Illes Balears. Així mateix que el municipi per defecte sigui en de Sant Llorenç des Cardassar.

10/03/2010.- Incidència manteniment tel. 2010/402.- Tema: Es suggereix que es faci present de forma transparent el conjunt de la vida municipal. Si mes no, omplint els apartats "buits" de la pàgina web: Actes del Plenari, Agenda Local 21, Ordenances, Pressupostos... (prèviament s'havia constatat que altres municipis els mantenen "plens")

Ens agradaria poder dir: "el nostre Ajuntament contesta". Vosaltres que trobau?

Valors i cost

Ser coherent amb un mateix, ser fidel als valors que cada un ha triat com a seus, et dona satisfacció interna, maduresa i no sabem quantes coses més, però també, a vegades, du una feinada
A tall d'exemple, suposem que tenim un ferro que volem tirar o les restes de la poda d'un rameller o... podem triar entre tirar-ho en el poal que després va al contenidor o portar-ho al parc verd. En aquesta darrer cas, si recordam l'horari d'obertura, solament es tracta de passar-hi; però com ens descuidem una mica hi haurem d'anar dues vegades.... en tot cas sempre hi ha unes depeses de temps i carburat que van a càrrec del desig d'estar be amb un mateix.

Un altre cas. Suposem que ja n'estem tips de veure com algunes empreses, com és el cas d'Acciona a l'aeroport, fent un servei públic, s'encollonen de la llengua i de l'Estatut al recitar orientacions a l'autobús que anomenen popularment "jardinera" en dues o tres llengües, però no en la nostra llengua catalana, i decideixes intentar fer "quelcom"; llavors es tracta de:
a.- Dir-ho a l'empleat de la guingueta més propera, que et remetrà a una oficines d'un altre pis ( i de passada així tendrà temps d'avisar al cap)
b.- Esperar l'ascensor i desplaçar-te fins allà on t'han indicat
c.- Avisar als que t'esperen perquè esperin una mica més del que tenien previst
d.- Esperar tanda rere una petita cua (petita en quan a número de persones però no en quan a temps, puix dels quatre empleats un aten al públic i els altres tres fan feines interiors)
e.- Demanar el full de reclamacions
f.- Esperar un momentet perquè surti el cap qui, molt amablement, et demana el motiu de la queixa, i t'escolta.
g.- Esperar una mica a que faci una trucada per assegurar-se de la veracitat del que exposes
h.- Complimentar el pertinent imprès de la Conselleria de Salut i Consum (s'ha de fer en el moment i no es pot fer per internet).
i.- Signar i segellar els papers.
j.- Presentar-los a la Conselleria. (Ens indiquem que tant es pot anar a una oficina que sembla que té Consum a l'altra punta de l'aeroport -no sé si ara estarà oberta- o presentar-ho a l'oficina del Bor
k.- Justificar i explicar tot el procés als que t'esperaven

En ambdós casos, segurament, quedes a ple i amb el convenciment de "feina feta!", però el cost de la "satisfacció cega" (mai s'arriba a saber amb certesa l'eficiència de l'acció) així mateix resulta elevat.

S'hi ha de comptar, cada valor personal que hom vulgui atendre i cuidar, té el seu cost.

Petits comentaris

A.- El Col·lectiu PRIMAL
Va magre. Si, si haguéssim de fer una gràfica del creixement del col·lectiu, aquesta seria una mena de línia horitzontal. No va per avall com la borsa, ni creix com les llistes d'atur. Sofreix un cert i segur estancament.
En certa manera resulta sorprenent si consideram la quantitat de queixa que circula de boca a orella.
El xep-a-xep, el no hi ha dret..., el jo faria... es troba ben estès a tots els nivells.
Conclusió aparent: resulta més fàcil i/o convenient queixar-se, que reclamar la possible rectificació del que no ens agrada.

B.- ContenidorsDe banda la resposta verbal dels responsables, també hi ha resposta via fets: ara la recollida es fa a primera hora de la nit. No sabem si es casualitat o fruit d'una nova planificació. De totes maneres Gràcies

C.- Satisfacció
Un dels escrits que encara no ha rebut contesta és un suggeriment (Número de registre 2010/67 del 14/01/2010). Consideram que estaria bé que els veïns, a més de queixar-se mitjançant el "Queixa't", també poguessis manifestar motius de satisfacció. Segurament no seria una entrada molt utilitzada però, potser, induiria a valorar les coses positives que, sempre, també hi ha.

D.- Temes resoltsPer la via dels fets, s'han resolt dues queixes o incidències:
La 2009/1906 del 24/12/2009 referida a la neteja del camí número 48 del catàleg, que es presentava intransitable degut al creixement de mates i ullastres.
La 2010/69 del 14/01/2010 referida a un indicador de camí que "s'havia" (ho direm en impersonal) arrabassat.
Gràcies. Ens n'adonam que, quan les incidències poden ser ateses per la brigada municipal, aquestes es resolen amb celeritat.

Un altre (i definitiu) tancament del tema CONTENIDORS

Certament s'havia donat el tema per tancat. Les respostes dels senyors Batle i Regidor de Medi Ambient clarifiquen de forma suficient la situació del llarg “tema contenidors”

Però vet aquí que, ahir vespre (13/01/2010) per la televisió de Mallorca (M) es va emetre un reportatge sobre el tema de discriminació del fems a Sant Llorenç des Cardassar.

Es plantejava, a manera d'exemple i model, de quina manera, la regidoria de Medi Ambient ha impulsat la discriminació del fems orgànic, començant pels hotels i altres grans productors per acabar en la recollida selectiva en els nuclis de Sant Llorenç i Son Carrió.

Realment ens va agradar el reportatge, tant en la forma, com en els continguts. Es un d'aquells reportatges que et poden fer sentir orgullós de ser llorencí, que et convuden a sentir-te part del col·lectiu. Som capdavanters en un tema tant transcendent i sensible com el de la recollida selectiva, tant pel volum com pel que te de factor de formació i educació ambiental.

Molt bé tant pel reportatge com per la feina feta. Si l'Ajuntament explicàs més el que fa, i com distribueix el llarg pressupost segurament els ciutadans ens sentiríem més ciutadans.

Van explicar els objectius, la manera com es porta a terme i el control que es segueix, tant el regidor com la tècnica de medi ambient. En el reportatge també van mostrar la cara, per dir-hi la seva, tant algun dels usuaris del servei com operaris que pesen i transporten els contenidors. I també el responsable de l'empresa Econar.

Com es de suposar, no tenim res a dir, però segurament si el col·lectiu hagués elaborat el guió haguéssim bescanviat l'entrevista del responsable d'Econar, empresa que cobra per fer el que li manen i que a més no aportà res nou als continguts ja explicats en el reportatge, per una intervenció del sr. Colom que, com es va evidenciar a les reunions de l'Agenda21, es qui realment domina i controla els temes ecològics (producció de fems, consum d'aigua, reutilització d'aigües depurades...)

Després d'acabat el reportatge i quan l'orgull minva una mica i es torna a la mirada habitual, llavors apareixen els interrogants:

Si som capaços de ser exemple per a altres municipis en la recollida de fems, si podem saber el contingut dels contenidor pel seguiment del pes, si cada contenidor porta una mena de xip per poder-ne fer un seguiment, via informàtica, a temps real... ¿perquè no es fa el seguiment de la neteja interior dels contenidors? ¿la neteja dels contenidors que contempla el plec de condicions solament és exterior? Sigui com sigui, ¿per què es deixa que els contenidors, a l'estiu, facin pudor acumulativa?. Per què quan hi ha una queixa formal i transparent, no es respon de forma immediata?.

I aixì, amb els interrogants oberts, no tant de queixa com de proposta de millora, tancam de forma definitiva el tema contenidors.

Respostes i tancament

Atès que encara no s'ha rebut contesta a les propostes escrites (en paper i via web) presentades, llavors s'obre el trànsit pel camí d'accions enunciat en el segon comentari: “Primer insistir (presentació de la instància), després demanar a nivell individual i transcriure les contestes”
Per això, després d'analitzar pros i contres es va acordar demanar:
Al sr. Batle, màxima autoritat municipal: 1.- Per quin motiu no es contesten els escrits presentats?
Al sr. Mateu Frau, regidor responsable de Medi Ambient: 2.- Cada quin temps s'han de netejar els contenidors segons contracte amb l'empresa de neteja? 3.- Quins comptes fan en relació als escrits presentats?

L'entrevista amb el sr. Batle va resultar propera i cordial; en cap moment es va detectar voluntat obscurantista. Com a resposta a la pregunta més o menys va dir “no, no hi ha cap interès en no contestar, cert és, però, que s'ha esdevinguts dues circumstancies, primer que la plataforma ha fallat, es veu que va saturada; per posar remei a la situació estem en contacte amb el Consorci d'Informàtica del Consell per tal que, a partir d'aquests primer de desembre, es pugui revisar tot el procés.
També es ver que amb l'operació d'en Miquel el departament ha quedat sense la dotació habitual i que, tots, anam una mica de bòlit. Esperam que, en poc temps, tot quedi solucionat”
En la conversa i davant la comparació entre l'eficiència en arreglar una bombeta fusa i el “ni cas” al tema contenidors també va sortir la qüestió que no es el mateix la tasca de la brigada, que son funcionaris de l'Ajuntament i el demanar tasques a una empresa externa".

Després de l'entrevista i mentre me n'anava a casa vaig pensar el que hauria de comunicar al col·lectiu: atenció i bona intenció, clara; certa despreocupació del tema “contenidors”; i una sortida a la pregunta sense una resposta contundent; sí, els hauré de dir això.

D'altra banda, després de parlar per telèfon amb el regidor Frau, que es mostra interessat i atent, es va acordar que seria millor que ens envias les respostes via mail. Vet aquí el que assenyala:
“En relació a la neteja dels contenidors, el plec de condicions de la recollida de residus estableix a l'article 6 que la neteja dels contenidors s'ha d'efectuar una vegada per setmana i de forma manual mitjançant detergent, desgreixador i aigua a pressió. La neteja s'efectua "in situ" mitjançant un vehicle preparat per netejar els contenidors...
Pel que fa als criteris d'ubicació dels contenidors de rebuig, aquests estan recollits a l'article 33 de l'ordenança de residus municipals que estableix el següent:
Article 33.
1) L'Ajuntament decidirà el nombre, volum i ubicació dels contenidors, seguint sempre les indicacions del Pla director Sectorial per a la Gestió dels Residus Urbans de Mallorca. Així i tot, el lloc d'ubicació podrà ser canviat, per petició raonada, en base a circumstàncies específiques de la zona.
2) La situació a la via pública no ha de suposar cap inconvenient per a la circulació dels vianants ni els vehicles. No han d'impedir la visualització de la senyalització viària, ja sigui horitzontal o vertical en els encreuaments.
3) Els contenidors s'han de situar prop de l'usuari, garantint almenys un contenidor per cada 100 habitants de població mitjana anual.
4) S'ha d'establir la distància màxima possible entre els punts d'ubicació dels contenidors i establiments de restauració i comerços, així com als llocs de pública concurrència.
Aquests són dons els criteris que regeixen la ubicació i neteja dels contenidors de RSU. No obstant això, a vegades pot passar que les coses no surten com un voldria, i és que l'ajuntament té els seus recursos per fer un seguiment acurat de les contractes, però així i tot és indispensable la col·laboració ciutadana per tal de poder detectar incidències en els serveis que es donen. Pel que fa al tema de Residus, les incidències són gestionades des del Departament de Medi Ambient i aquestes són rebudes via telemàtica, mitjançant instància o telefonant directament al departament. Cal esmentar que durant el darrer mes la plataforma informàtica de l'ajuntament ha sofert diverses incidències que han dificultat la tramitació correcte d'algunes queixes ciutadanes, pel que cal demanar disculpes pels fets. No obstant, aquestes incidències a dia d'avui han estat solventades i el servei torna a funcionar correctament.
Per altra banda, voldria aprofitar l'avinentesa, per posar al teu coneixement que des del Departament de Medi Ambient hem començat a treballar per poder instaurar la recollida porta a porta durant l'any 2010. En principi, aquest sistema de recollida s'implantaria primerament als nuclis de Sant Llorenç i Son Carrió, per més endavant cobrir la resta de nuclis. Una vegada implantada la nova recollida, gran part dels contenidors seran retirats, deixant només uns punts d'emergència. També vull informar que per poder dur a terme aquest projecte serà indispensable la implicació de totes les ciutadanes i tots els ciutadans, i per això des del Departament de Medi Ambient anirem convocant la gent a reunions informatives així com intentarem impulsar un grup de voluntaris formadors i informadors del projecte.
Esper haver pogut contestar el que em demanares, i tornar-me a disculpar per si hi ha hagut qualque malentès. Vull aprofitar també per desitjar-te molts d'anys i Bones Festes.

Res més a afegir, els fets i les paraules parlen soles. Hem pogut constatar que l'empresa de neteja no sempre fa el que està obligada a fer i que el polítics, malgrat la bona voluntat i de banda problemes informàtics, no sempre arriben on voldria el ciutadà.
D'aquesta manera es deixa el tema “contenidors” tancat. Solament resta agrair l'amabilitat dels dos mateus i alhora demanar la seva intervenció per posar remei en tot allò que no acaba de funcionar, encara que siguin petites coses.