D'entrada l'havíem titulat "Per llogar-hi cadiretes!", més directe i potser escaient, però menys respectuós
Malgrat el canvi de títol, la situació pot resultar entretinguda, fins i tot, potser, divertida...fins que penses que tot te un sentit i tot te un cost. Llavors el rictus de la mitja rialla agafa rigidesa i es converteix en una expressió de desconcert i àdhuc de ràbia.
Malgrat el canvi de títol, la situació pot resultar entretinguda, fins i tot, potser, divertida...fins que penses que tot te un sentit i tot te un cost. Llavors el rictus de la mitja rialla agafa rigidesa i es converteix en una expressió de desconcert i àdhuc de ràbia.
Els fets
De passada ja ho havíem comentat, tot neix al constatar que les "jardineres" d'Acciona, quan et transporten (o transportaven?) des de l'avió a l'aeroport, per un altaveu interior donen indicacions en vàries llengües però no amb la nostra.
Conscients de que una cosa es queixar-se i l'altre reclamar, vàrem optar per fer una reclamació formal.
Després de visitar varies finestretes i esperes varem aconseguir fer un escrit que no era alt
ra cosa que una reclamació a la Direcció General de Consum del Govern Balear.
Dies després Acciona, mitjançant carta certificada, contesta fent-ne acús de rebut i dient que "la proposta serà transmesa a la direcció".
Passats uns dies rebem una altra carta certificada; aquesta vegada de la Direcció General de Consum.
Ve a dir que el 30/03 (10 dies després de la reclamació) acusen rebut de la reclamació formulada contra Spanair (??) i que ens donen quinze dies per presentar medis de prova complementaris (papers, vaja!) o, altrament, es continuarà la tramitació amb la documentació que ja tenen (la reclamació).
I tot, escrit en llengua castellana!
Es quan somrius i poses el paper en el caramull de papers, a l'arxiu del "mort/no tocar".
I quan li dones una volta i ho comentes amb el col·lectiu es quan te n'adones de:
a.- De quina manera es burocratitza la vida!. Crear i fer córrer papers inútils segurament proporciona un bon nombre de llocs de feina, però a quin cost!. Cost que es reparteix entre tots!
b.- Quina manca de coherència interna!. Quin despropòsit!. Sort que governen els qui diuen que estimen la nostra llengua que si no... Quins bergants!
Sort que anam a millor!. Sempre anam a millor!. Si ho comparam amb la situació que hi havia fa quaranta anys...de cada dia hi ha més gent que estudia la llengua catalana; i els que en saben, en saben molt més. S'ha incrementat, i molt, l'aptitud. Però, com ja passava abans, el que fot és l'actitud, la sensibilitat i la voluntat en el fer més generalitzada.
Certament ens agradaria una altra realitat per aquesta, la nostra llengua, que és molt més que un simple vehicle o eina de comunicació
De passada ja ho havíem comentat, tot neix al constatar que les "jardineres" d'Acciona, quan et transporten (o transportaven?) des de l'avió a l'aeroport, per un altaveu interior donen indicacions en vàries llengües però no amb la nostra.
Conscients de que una cosa es queixar-se i l'altre reclamar, vàrem optar per fer una reclamació formal.
Després de visitar varies finestretes i esperes varem aconseguir fer un escrit que no era alt
ra cosa que una reclamació a la Direcció General de Consum del Govern Balear.Dies després Acciona, mitjançant carta certificada, contesta fent-ne acús de rebut i dient que "la proposta serà transmesa a la direcció".
Passats uns dies rebem una altra carta certificada; aquesta vegada de la Direcció General de Consum.
Ve a dir que el 30/03 (10 dies després de la reclamació) acusen rebut de la reclamació formulada contra Spanair (??) i que ens donen quinze dies per presentar medis de prova complementaris (papers, vaja!) o, altrament, es continuarà la tramitació amb la documentació que ja tenen (la reclamació).
I tot, escrit en llengua castellana!
Es quan somrius i poses el paper en el caramull de papers, a l'arxiu del "mort/no tocar".
I quan li dones una volta i ho comentes amb el col·lectiu es quan te n'adones de:
a.- De quina manera es burocratitza la vida!. Crear i fer córrer papers inútils segurament proporciona un bon nombre de llocs de feina, però a quin cost!. Cost que es reparteix entre tots!
b.- Quina manca de coherència interna!. Quin despropòsit!. Sort que governen els qui diuen que estimen la nostra llengua que si no... Quins bergants!
Sort que anam a millor!. Sempre anam a millor!. Si ho comparam amb la situació que hi havia fa quaranta anys...de cada dia hi ha més gent que estudia la llengua catalana; i els que en saben, en saben molt més. S'ha incrementat, i molt, l'aptitud. Però, com ja passava abans, el que fot és l'actitud, la sensibilitat i la voluntat en el fer més generalitzada.
Certament ens agradaria una altra realitat per aquesta, la nostra llengua, que és molt més que un simple vehicle o eina de comunicació
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada