La notícia es breu: el Col·lectiu Primal es dissol; es desfà motivat per l'incompliment dels reptes.
Després de deu mesos es considera que no hi ha hagut increment de membres del col·lectiu, i també que descomptant uns pocs casos singulars, no s'ha aconseguit la participació ciutadana esperada. Es considera, idò, que la proposta, avui, no te raó de ser.
Laborar en el desig de convertir part de les queixes en reclams a les institucions que poden solucionar el motiu de la queixa, retorna a la fase d'utopia: potser un dia serà... La perspectiva del temps ens evidencia que la proposta no ha anat bé.
El debat entre els membres del col·lectiu va resultar llarg i una mica revescós.
De tot d'una la temptació d'alguna de les persones va ser cercar culpables externs: que si la gent en general es poc participativa, que si el membres del consistori, definint-se progressistes, ni cerquen ni els agrada la participació ciutadana, que si els joves passen de tot, que si la cultureta local solament es banya amb el que ella fa...
Però també varen sortir altres veus discordants amb aquesta. Un va assenyalar que les culpes sempre són internes i que si ho hi ha respostes es millor cercar els motius en la programació (la culpa sempre serà del comunicador, del cap, del mestre, de qui dirigeix...)
Tal vegada els temes plantejats no han arribat a la fibra del lector; o no eren de l'interès general... Hi ha discrepàncies, ni entre nosaltres som capaços de sintetitzar, de forma consensuada, els possibles motius.
En altres aspectes si que es mostra total acord:
Cap ni un dels que intervenen en la conversa vol assumir el rol de defensor de causes perdudes ni de vell Capitan Trueno. Tots disposem de recursos i es sentim plens per defensar, si cal, els nostres interessos o de denunciar el que es pugui considerar injust.
Així mateix, en diferent grau, tots reconeixem el que de positiu ha pogut aportar l'experiència. Tant pel que fa referència a la finalitat, com en el moment de dissenyar el procés, en el seguiment dels casos tractats, o per la comunicació establerta entre els diversos components.
L'asèpsia, la neutralitat no existeix, tot conforma i fa (o desfà). Per això i comptant amb la manca de resultats, es considera positiva l'experiència i es dona per bo el temps que s'hi ha dedicat.
D'altra banda es donen per perduts, i tancats, els temes pendents de resposta. Que cada un assumeixi les seves responsabilitats i s'entengui amb la seva consciència.
Tancam la barraqueta, si, però no ens sentim gens escalivats; es ben viu el desig de participar en propostes obertes i transparents que afectin la millora del viure local.
Després de deu mesos es considera que no hi ha hagut increment de membres del col·lectiu, i també que descomptant uns pocs casos singulars, no s'ha aconseguit la participació ciutadana esperada. Es considera, idò, que la proposta, avui, no te raó de ser.
Laborar en el desig de convertir part de les queixes en reclams a les institucions que poden solucionar el motiu de la queixa, retorna a la fase d'utopia: potser un dia serà... La perspectiva del temps ens evidencia que la proposta no ha anat bé.
El debat entre els membres del col·lectiu va resultar llarg i una mica revescós.
De tot d'una la temptació d'alguna de les persones va ser cercar culpables externs: que si la gent en general es poc participativa, que si el membres del consistori, definint-se progressistes, ni cerquen ni els agrada la participació ciutadana, que si els joves passen de tot, que si la cultureta local solament es banya amb el que ella fa...Però també varen sortir altres veus discordants amb aquesta. Un va assenyalar que les culpes sempre són internes i que si ho hi ha respostes es millor cercar els motius en la programació (la culpa sempre serà del comunicador, del cap, del mestre, de qui dirigeix...)
Tal vegada els temes plantejats no han arribat a la fibra del lector; o no eren de l'interès general... Hi ha discrepàncies, ni entre nosaltres som capaços de sintetitzar, de forma consensuada, els possibles motius.
En altres aspectes si que es mostra total acord:
Cap ni un dels que intervenen en la conversa vol assumir el rol de defensor de causes perdudes ni de vell Capitan Trueno. Tots disposem de recursos i es sentim plens per defensar, si cal, els nostres interessos o de denunciar el que es pugui considerar injust.
Així mateix, en diferent grau, tots reconeixem el que de positiu ha pogut aportar l'experiència. Tant pel que fa referència a la finalitat, com en el moment de dissenyar el procés, en el seguiment dels casos tractats, o per la comunicació establerta entre els diversos components.
L'asèpsia, la neutralitat no existeix, tot conforma i fa (o desfà). Per això i comptant amb la manca de resultats, es considera positiva l'experiència i es dona per bo el temps que s'hi ha dedicat.
D'altra banda es donen per perduts, i tancats, els temes pendents de resposta. Que cada un assumeixi les seves responsabilitats i s'entengui amb la seva consciència.
Tancam la barraqueta, si, però no ens sentim gens escalivats; es ben viu el desig de participar en propostes obertes i transparents que afectin la millora del viure local.
